La llum present

Nápols

2009-05-18T16:02:00.000-07:00

Desde Pula fins a Dresde hi ha exactament la distància que recorre un desig. Arribats a l´estació de Dresde hem parlaves de la teva illa, i de qui habitava les nits en la teva antiga llar, i jo sentía tota la gent parlar amb un llenguatge incromprensible en algún lloc ancestral. Estava molt cansat, però no tant com per a negar-me a comprar dos billets fins a Roma. La nit es feia cada vegada més fosca i es detenía davant nostre. Als vagons hi havia un silenci absolut, i vam correr les cortines. L´embús del teu cos sobre el meu no deixava resposta al silenci. Al matí, el tren s´en va empassar, i vam tenir un desdejuni napolità mentre ens escribíem notes que jo vaig perdre en algún armariet de la feina. Paraules irrecuperables d´un desig italo-menorquí inviolable.

De Nàpols només recorde les línies sinuoses del teu cos.

Benicadell

2009-05-18T05:15:00.000-07:00

Als matolls de la Serra del Benicadell, respiraves l´aire desfet. Molt pobles havíen quedat enrrere, vora el Xúquer, a peu, i sense descans, menjant alguna cosa que no fora del teu cos. He estat tot el camí, mirant com les teves cames es movien muntanya amunt, diligents. No he pogut resistir-me a la temptació d´imaginar-te nua, sota les planisses que anem passant, a cada racó d´esta terra que fem nostra. Al lluny, i arribant la nit, van sentint-se músiques que reconeixem al instant, i en un instant íntim de sentir la nostra terra tan propera, t´he llevat la roba, i l´última cançò que he sentit a prop, han sigut tots els nostres gemecs, a la serra del Benicadell.

Implicit

2009-05-17T04:55:00.000-07:00

Venia Maig, i tú ja començaves a treuret els vestits. Quan venies a fer-te el café a les 4 a la plaça amb els teus vestits de floretes dolçes enllestit per les mans regades de bon cosir de ta mare, ja caminaves plena de desig. Per les nits a la Punta, ens treiem la roba i ens endinsavem dins la mar, sense llum present, ni solatge de banystes diurns. Sempre, com a instants nous, les teues mans acomplien els rierols de tots meus desitjos i ens cabuçavem dins el magma inhòspit de la jove carn. Nedàvem nus en les llargues nits, una darrere l´altra, i ara després de 10 anys, encara t´he desitjat amb les meves mans, totes plenes de mar i d´ones que no deixen mai de navegar.