Benicadell

Als matolls de la Serra del Benicadell, respiraves l´aire desfet. Molt pobles havíen quedat enrrere, vora el Xúquer, a peu, i sense descans, menjant alguna cosa que no fora del teu cos. He estat tot el camí, mirant com les teves cames es movien muntanya amunt, diligents. No he pogut resistir-me a la temptació d´imaginar-te nua, sota les planisses que anem passant, a cada racó d´esta terra que fem nostra. Al lluny, i arribant la nit, van sentint-se músiques que reconeixem al instant, i en un instant íntim de sentir la nostra terra tan propera, t´he llevat la roba, i l´última cançò que he sentit a prop, han sigut tots els nostres gemecs, a la serra del Benicadell.