Implicit

Venia Maig, i tú ja començaves a treuret els vestits. Quan venies a fer-te el café a les 4 a la plaça amb els teus vestits de floretes dolçes enllestit per les mans regades de bon cosir de ta mare, ja caminaves plena de desig. Per les nits a la Punta, ens treiem la roba i ens endinsavem dins la mar, sense llum present, ni solatge de banystes diurns. Sempre, com a instants nous, les teues mans acomplien els rierols de tots meus desitjos i ens cabuçavem dins el magma inhòspit de la jove carn. Nedàvem nus en les llargues nits, una darrere l´altra, i ara després de 10 anys, encara t´he desitjat amb les meves mans, totes plenes de mar i d´ones que no deixen mai de navegar.