Nápols

Desde Pula fins a Dresde hi ha exactament la distància que recorre un desig. Arribats a l´estació de Dresde hem parlaves de la teva illa, i de qui habitava les nits en la teva antiga llar, i jo sentía tota la gent parlar amb un llenguatge incromprensible en algún lloc ancestral. Estava molt cansat, però no tant com per a negar-me a comprar dos billets fins a Roma. La nit es feia cada vegada més fosca i es detenía davant nostre. Als vagons hi havia un silenci absolut, i vam correr les cortines. L´embús del teu cos sobre el meu no deixava resposta al silenci. Al matí, el tren s´en va empassar, i vam tenir un desdejuni napolità mentre ens escribíem notes que jo vaig perdre en algún armariet de la feina. Paraules irrecuperables d´un desig italo-menorquí inviolable.

De Nàpols només recorde les línies sinuoses del teu cos.